Que les xarxes socials són un èxit ja és una obvietat. Es preveu que per l’agost de 2012 Facebook tingui un bilió d’usuaris, Twitter s’apropa ja als 500 milions, Tuenti ja ha arribat als 13 i Google+ als 90. Navegar, clicar, copiar i difondre són principis bàsics a totes les xarxes socials, però sovint no som conscients de la quantitat d’informació que s’intercanvia, ni de què se’n fa a la xarxa amb el pas del temps. A Youtube es publiquen 48h de vídeo per minut, a Twitter 200 milions de tuits al dia i un usuari mitjà de Facebook publica unes 90 entrades al seu mur cada mes. Ara a més a més el triomf dels smartphones, que ja han superat les vendes d’ordinadors com a terminals de connexió, implica que podem estar connectats tot el dia i per tant publicar i difondre sense barreres de temps o espai.

Però què succeeix amb aquesta informació que compartim? El seu emmagatzematge és il·limitat? Es pot vendre? Tenim dret a rectificar aquestes dades o esborrar-les? La seguretat i la privacitat a la xarxa no només depenen de l’ús que se’n fa de la informació que publiquem sobre nosaltres mateixos i de la configuració de privacitat que establim, sino també de la informació que publiquen terceres persones sobre nosaltres.

Tant Facebook com Twitter donen la possibilitat a l’usuari d’eliminar el seu compte. Diaspora a més a més permet descarregar les fotos o les dades publicades en un arxiu xml. Tuenti ha decidit verificar amb el DNI la identitat de l’usuari. Així doncs, les empreses que gestionen les xarxes socials comencen a modificar les seves polítiques i prioritzar la privacitat i la seguretat dels usuaris, però el debat potser seria si això ha de ser una possibilitat més que ens ofereixen o un dret de l’usuari que estan obligats a respectar. Hem de modificar la configuració de la xarxa social per assegurar-nos un màxim grau de privacitat o ha d’estar configurat així per defecte? I d’altra banda, encara que eliminem el nostre compte, què succeeix amb les nostres dades que l’empresa guarda en el seu servidor quan fa còpies de seguretat de la informació que la xarxa social conté?

La legislació sobre privacitat és anterior a les xarxes socials, en canvi les peticions relacionades amb la protecció de la privacitat que reben a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) continuen creixent cada any. Moltes d’aquestes peticions tenen a veure amb la publicació de dades personals en mitjans de comunicació, butlletins oficials o sentències i la seva posterior indexació en cercadors com Google. Ara però, la vicepresidenta de la Comissió Europea i responsable de Justícia, Vivian Reding, ha presentat una proposta de legislació del dret a l’oblit digital que vol reconèixer el dret dels usuaris a demanar a les empreses que gestionen les xarxes socials que esborrin definitivament les seves dades, i d’altra banda pretén regular l’ús que es fa d’aquestes. La reforma legislativa inclou també la obligació de les empreses de posar per defecte una configuració de màxima privacitat i seguretat quan un usuari es dóna d’alta, i el deure d’informar sobre les dades que recolliran, els objectius, l’ús per terceres parts i quins són els riscos existents. El Govern francès ja ha obert una consulta pública perquè els ciutadans i empreses opinin sobre la necessitat de regular el dret a l’oblit a Internet.

Així doncs sembla que caminem cap a un futur on el dret a l’accés, rectificació i cancel·lació de la informació publicada a la xarxa estarà regulat, i on la transmissió de dades a tercers o amb fins comercials per part de les empreses sigui més transparent. Fins i tot, podria ser que el concepte de portabilitat de dades es traslladés a la xarxa? Podrem algun dia importar i exportar el nostre històrics de fotos i comentaris d’una xarxa social a una altra?

Adam Ostrow, editor executiu i responsable de continguts del portal web de notícies Mashable, reflexionava  en una xerrada a TED sobre el gegantí arxiu d’informació digital que estem creant i com tota aquesta informació defineix la nostra personalitat. El conferenciant especula sobre un futur en què les màquines puguin analitzar tota aquesta informació que publiquem i mantenir viu el nostre record publicant informació com nosaltres ho haguéssim fet, fins i tot després d’haver mort. Algunes aplicacions com My Next Tweet, ja analitzen l’històric d’informació publicada a Twitter per l’usuari per avançar tuits segons el perfil d’aquest.

Així doncs, la reflexió entorn d’aquestes consideracions ha de ser prèvia a la publicació de determinat tipus d’informació, ja que a nivell digital és precisament aquesta informació la que trobaran els cercadors i la que ens definirà com a persones als ulls d’una empresa de selecció de personal, per posar un exemple.

“Dejamos una marca digital con cada paso que damos.”  Vivian Reding

Per tancar donem unes petites indicacions respecte com mantenir un control sobre la nostra privacitat i seguretat a la xarxa.

Informació personal
La nostra activitat a la xarxa ha de passar per una reflexió prèvia de quines són les conseqüències de publicar la nostra localització física, etiquetar altres persones sense demanar permís exprés, agregar desconeguts o acceptar polítiques de privacitat que no ens hem llegit.

Cookies i historial de navegació
Algunes pàgines instal·len uns arxius anomenats cookies de forma temporal a l’ordinador per registrar informació de les pàgines que visitem, quin dia, a quina hora, etc. Aquests arxius es poden esborrar o bloquejar. Tenir mesures de seguretat instal·lades a l’ordinador, com un antivirus o un firewall, ajuden a controlar que aquests arxius s’esborrin de l’ordinador. Això també ho podem fer periòdicament a la vegada que eliminem el nostre historial de navegació.

SPAM
L’spam són aquells missatges electrònics que rebem de forma massiva sense el nostre consentiment. L’ús de la còpia oculta ajuda a no difondre adreces de correu de terceres persones quan som nosaltres que enviem un correu col·lectiu, d’aquesta forma evitem que aquestes adreces puguin arribar a empreses que les utilitzin per enviar spam de forma indiscriminada.

IP
Quan naveguem per Internet, el nostre proveïdor ens assigna una adreça IP que pot ser sempre la mateixa (IP fixa) o modificar-se cada cop que ens connectem (IP dinàmica). La IP fixa ens fa molt més vulnerables a nivell de privacitat i seguretat. Tot i que això ho decideix el nostre proveïdor d’Internet i no ho podem modificar, si que ho podem tenir en compte quan hem de decidir quin proveïdor contractem.

HTTP o HTTPS
Aquestes lletres defineixen la forma en què s’intercanvia la informació entre els servidors quan estem a una pàgina web. Quan entrem a una web i l’adreça en comptes de començar per HTTP comença per HTTPS, significa que la forma d’intercanvi d’informació és molt més segura. Algunes xarxes socials com Facebook o Twitter, a la configuració del compte, permeten l’usuari escollir quin tipus de navegació prefereix. Recomanem doncs la utilització de la navegació https quan existeix aquesta possibilitat, a Facebook per exemple l’anomenen “Navegació segura”.

Protocol per a citar aquest article:
Ontiveros, C., de SobrePantalles.net. Febrer de 2012. Dret a l’oblit digital. www.sobrepantalles.net/2012/02/dret-a-loblit-digital/

—

Xerrada Adam Ostrow a TED
http://www.ted.com/talks/adam_ostrow_after_your_final_status_update.html

Altres notícies relacionades

Font: La Vanguardia. 26 de gener 2012.
La UE crea el ‘derecho al olvido’ en la red
http://www.lavanguardia.com/internet/20120126/54245334209/ue-derecho-al-olvido-red.html

Font: La Vanguardia. 26 de gener 2012.
Crecen las solicitudes de usuarios que quieren borrar su rastro en la red
http://www.lavanguardia.com/20120126/54245334604/crecen-las-solicitudes-de-usuarios-que-quieren-borrar-su-rastro-en-la-red.html

Font: El País. 15 de maig 2011.
Un nuevo desafío: el derecho al olvido
http://www.elpais.com/articulo/opinion/nuevo/desafio/derecho/olvido/elpepuopi/20110515elpepiopi_4/Tes

Font: Público. 11 de maig 2010.
El derecho al olvido digital
http://www.publico.es/ciencias/311664/el-derecho-al-olvido-digital

Font: ADN. 3 de juny de 2010
¿Tenemos derecho al olvido digital?
http://www.adn.es/lavida/20100602/NWS-1703-derecho-olvido-digital.html