Font: El Periódico.
Accedeix a la notícia original clicant aquí.
Educació digital – Les aules del futur (EP 25/03/2012)

La pissarra és una gran tauleta digital, que navega per internet i que permet, amb un simple moviment de les mans, ampliar continguts, fotografies, textos, simulacions… Cada pupitre també té el seu propi monitor –una altra tauleta, però més senzilla– i està equipat amb uns auriculars, que estimulen l’aprenentatge d’idiomes i que els alumnes fan servir de tant en tant, només quan l’activitat de la classe així ho requereix. Hi ha taquilles dotades de carregadors elèctrics per a bateries de telèfon mòbil i ordinador portàtil i, a l’entrada, un petit dispositiu pren l’empremta dactilar de cada estudiant, de manera que no cal passar llista. Això és l’aula del futur, un espai on «la tecnologia serà en efecte un element omnipresent», vaticina Pere Marquès, professor de Tecnologia Educativa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

De fet, sentencia Marquès, «la digitalització de les aules ja és un fet», entre altres raons, perquè en una societat en què la tecnologia està present per tot arreu, «l’escola no se’n pot quedar al marge i l’ordinador i internet ja són eines de treball escolars habituals», explica el professor, que fa més de 20 anys que investiga sobre aquesta matèria. En la seva opinió, la pissarra digital i la tauleta no trigaran gaire temps a ser també instruments d’ús quotidià als col·legis. I a continuació, aventura, trucaran a la porta els smartphones .
Els aproximadament 3.000 centres públics de primària i de secundària catalans comptaven el gener passat amb un parc informàtic de 46.700 ordinadors, segons dades del programa eduCat 2.0 de la Conselleria d’Ensenyament. Segons aquestes mateixes fonts, a començament d’aquest any també hi havia 2.796 pissarres digitals interactives (PDI) instal·lades en instituts i escoles.

FALTA MOLT / Tot i això, encara que «els col·legis estan integrant les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, a un bon ritme i de manera molt correcta», assegura Evaristo González, director de l’institut Torre del Palau de Terrassa (Vallès Occidental), la realitat diu que només «el 5% de les aules que hi ha a Catalunya ja estan digitalitzades», objecta Marquès, que cita dades obtingudes pel seu equip d’investigació. «En un país amb un 30% de fracàs escolar en secundària, la situació és insuficient», considera el professor de la UAB.
Si bé el sector elogia de manera bastant unànime l’esforç fet fins ara per Ensenyament i diu comprendre que les estretors econòmiques del moment obliguin a alentir les inversions, la impressió és que «s’està avançant massa a poc a poc, sobretot tenint en compte el frenètic ritme de renovació de la tecnologia», lamenta Maria Vinuesa, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
I encara hi ha un altre problema, més difícil d’abordar: «És cert que ja hi ha pissarres digitals a tot arreu, però no s’estan fent servir en tot el seu potencial, es continuen aplicant, amb molta freqüència, els mateixos procediments i els mateixos continguts que abans», opina Vinuesa. ¿Quina és la solució? «Formar el professorat, per ajudar-lo a adaptar-se i a renovar-se», proposa l’experta.

DOBLE ESCALA DIGITAL / «Cal tenir en compte que aquesta és una de les revolucions més grans que ha viscut l’escola des de fa molts anys», justifica Evaristo González, que fa una dècada que treballa en temes de digitalització de les aules. «Als col·legis, com en la resta de la societat, també s’hi està produint una bretxa digital claríssima, entre els centres on el professorat aposta per les TIC i els centres on això no passa», admet.
«És que cal formar més de 100.000 professors i en aquests moments de pocs recursos econòmics la tasca encara és més difícil», al·lega Àngel Garcia, portaveu de CCOO-Ensenyament. Segons aquest sindicat, «les retallades pressupostàries han reduït en un 10% la partida destinada a cursos formatius, de manera que cada docent només té assignats vuit euros per a la seva formació aquest any», afirma Garcia. Segons dades de la Generalitat, l’any passat 27.000 professors van seguir cursos de noves tecnologies impartits per Ensenyament. A aquests s’hi ha de sumar els que ofereixen associacions de renovació pedagògica i altres entitats.

QÜESTIÓ D’EQUILIBRI / Amb professors més o menys preparats, més o menys voluntaristes, més o menys sensibilitzats, «el futur a les aules passa, de totes maneres, per no perdre l’equilibri», recomana Vinuesa. «Els escolars han de fer servir les noves tecnologies entre un 30% i un 40% del temps global que passen a l’escola», aconsella també Marquès. «És clar que les TIC només són un instrument», remarca Garcia. La resta del temps a l’aula, els alumnes del futur hauran de dedicar-lo a activitats una mica més tradicionals , com ara expressar la seva opinió, escoltar les dels altres, pensar i analitzar.