Ens fem ressò de la notícia d’aquesta noia adolescent que ha acabat amb la seva vida arran de l’assetjament que havia esset víctima. Casos com aquests ens haurien de fer reflexionar sobre moltes de les accions que es realitzen al voltant de la xarxa, però sobretot analitzar-les críticament. Fugint de demagògies cal deixar clar que en aquest cas internet només ha estat el mitjà (i no el fi) perquè adults sense escrúpuls hagin jugat amb el desconeixement, desconcert i deseperació d’una noia de 15 anys.

Així doncs, les noves tecnologies no són un risc en si, però sí hem de tenir en compte que determinats usos poden implicar certs riscos per a la formació de la identitat i socialització. En tot cas, accedir-hi dins l’entorn de la família o l’escola, l’aprenentatge previ i les condicions d’ús faran que aquests riscos es puguin minimitzar. Hem de tenir en compte que actualment eines com el mòbil han esdevingut un procés de transició a l’edat adulta per als adolescents, i que aquests viuen immersos en un entorn tecnològic. L’ús adolescent de la tecnologia s’enfoca a l’oci i en la relació amb els iguals, i el seu ús difereix molt del que en fan els adults. Així doncs, entendre les seves necessitats i educar en un ús racional i crític de la tecnologia és la millor forma de garantir que ells mateixos puguin prendre decisions responsables en situacions de risc.

La privacitat i la seguretat són dos àmbits que normalment preocupen a l’adult, ja que amb Internet i els mòbils es pot tenir accés a continguts il·legals i nocius. Els riscos associats sovint a les TIC serien, de forma esquemàtica:

LLEUS I/O MODERATS

  • Ús abusiu i/o freqüent – Un noi no rendeix a l’IES per haver estat tot el cap de setmana passant-se un nou joc de la consola.
  • Sedentarisme  – Una noia amb sobrepès es passa tot el temps lliure davant de la pantalla i no fa exercici.
  • Agregar gent desconeguda – Els estudis revelen que un adolescent té centenars de persones agregades –com amics a les xarxes tipus Facebook, Tuenti o MSN Messenger®. Els coneix a tots? Coneix qui són en realitat?
  • Relacions distorsionades – Un noi força tímid posa més energia en relacionar-se amb xats i fòrums, que amb el seus amics.

IMPORTANTS

  • Assetjament de caire grupal – Dos nois insulten un tercer mitjançant missatges públics a un bloc i privats a una e-xarxa social.
  • Assetjament de caire afectiu o sexual – Un adult que es fa passar per jove, és agregat per una noia de la que treu imatges i dades personals.
  • Quedar amb persones desconegudes (sense anar acompanyat) – Un noia queda amb un noi a un parc (sense saber edat ni identitat real).
  • Addicció i aïllament – Un noi es passa tot el temps jugant a un joc en xarxa sense sortir de l’habitació. Sovint no va a classe i es queda a casa.

Finalment hem de tenir en compte que l’accés a la tecnologia no és igual per tothom, i per tant, tampoc l’accés a la informació, donant lloc a desigualtats dins el grup d’iguals. D’altra banda, sovint la informació dels mitjans de comunicació ha estat manipulada amb fins polítics o comercials, i esdevé important també l’educació mediàtica d’adolescents i joves perquè sàpiguen discriminar i interpretar correctament els missatges.

Deixem un petit decàleg que hem elaborat de recomanacions per a mares i pares sobre algunes qüestions bàsiques en relació a la gestió d’internet:

1. Ubicar l’ordinador i d’altres productes tecnològics en espais comuns o, almenys, que no afavoreixen l’aïllament.

2. Definir unes normes clares d’ús. Prioritzant uns usos davant d’altres. Uns torns més importants que altres (exemple: per treballar abans que per jugar). Si cal redactar-les i tenir-les visibles. Pactades.

3. “Controlar” que l’estona que es passa davant d’una pantalla entra dins els límits raonables.

4. Afavorir conductes alternatives a les tecnologies.

5. Utilitzar “interruptors externs”. Filtres de control parental, alarmes, etc.
Exemple de filtres: Eu Kids. Els propis dels navegadors.

6. Establir càstigs davant incompliments. Que siguin realistes, i es compleixin.

7. Observar amb discreció. Això és: no espiar converses al Messenger, al Facebook. Respectar intimitat. Però sent coneixedors dels seus contextos virtuals.

8. Transmetre un discurs de responsabilitat, moderació i prudència.

9. Emfatitzar els “bons usos”.

10. Ser conseqüent i intransigent amb pràctiques d’assetjament, descontrol econòmic, etc.

SobrePantalles.net

El vídeo d’una noia que es va suïcidar després de ser assetjada commociona internet

Font: El Periódico. 18 d’octubre de 2012.
Accedeix a la font original clicant aquí. 

  • Amanda Todd relata la seva història després de ser víctima d’un pederasta i dels seus companys d’institut

El suïcidi d’una noia canadenca que durant anys va ser assetjada a l’escola i a través d’internet ha commocionat la xarxa mentre el Parlament del seu país debat prendre mesures legislatives qu
e protegeixin els menors.

La tràgica mort d’Amanda Todd, de 15 anys d’edat, es va produir dimecres passat, un mes després que la jove estudiant pengés a Youtube un vídeo en què, sense pronunciar cap paraula, simplement amb targetes escrites, explica l’assetjament que vivia des de feia tres anys.

En el vídeo, de nou minuts i titulat ‘La meva història: lluita, assetjament, suïcidi, mal’, Amanda Todd explica que quan tenia 12 anys un desconegut que va conèixer a través de la xarxa la va convèncer perquè li ensenyés els pits.

Un any després, l’home va contactar amb ella a través de Facebook i li va demanar que es despullés davant de la càmera a canvi de no distribuir imatges de la seva primera trobada. Poc després, la policia es va presentar a la casa de la noia perquè les imatges havien estat distribuïdes als seus professors, amics i familiars.

ANSIETAT I DROGUES

Todd descriu en el vídeo l’ansietat, la depressió i el pànic que li va causar la distribució de la seva imatge despullada i com va caure en un cercle viciós de drogues i alcohol que van agreujar el seu patiment. Un any després, el desconegut va crear una pàgina de Facebook en què va utilitzar la imatge despullada d’Amanda com la seva foto del perfil. “Vaig perdre tots els amics i el respecte que la gent em tenia. M’insultaven i em jutjaven. No podré recuperar mai aquesta foto. Hi serà per sempre”, va declarar.

El malson de Todd va continuar un altre any més malgrat que va canviar d’escola. La noia va conèixer un noi, que la va enganyar amb paraules d’amor i la va delatar davant les seves amistats. Com a càstig, mig centenar de joves la van esperar davant de la nova escola i la nòvia del seu suposat nòvio li va pegar mentre altres gravaven amb el mòbil l’agressió.

“Volia morir-me. Quan (el meu pare) em va portar a casa, vaig beure lleixiu. Em va matar per dins i creia que em moriria. L’ambulància va venir i em va portar a l’hospital i em van purgar”, continua la jove canadenca en el vídeo. Al sortir de l’hospital, Todd va descobrir a Facebook múltiples missatges dient que es mereixia el que li passava i que s’hauria de morir.

ASSETJAMENT PER INTERNET

Amanda es va mudar a una altra ciutat i va canviar una altra vegada d’escola. Però l’assetjament va seguir a través d’internet per part d’aquests suposats ‘amics’ que van arribar a fer pàgines a Facebook en contra seu. “Estic contínuament plorant. Cada dia penso per què encara sóc aquí. Tinc una ansietat horrible. No he sortit en tot l’estiu. Tot pel meu passat. La vida no millora. No puc anar a l’escola ni reunir-me amb gent. M’estic tallant constantment. Estic molt deprimida”, relatava.

El vídeo acaba amb dues targetes en què es llegeix “No tinc ningú. Necessito algú. El meu nom és Amanda Todd” i una foto del seu braç sagnant amb múltiples talls.

UN DE CADA SET NENS

Amanda va ser trobada morta a casa seva, a Port Coquitlam, a la província de Colúmbia Britànica, el 10 d’octubre passat. La Policia Muntada canadenca no ha revelat com va morir la noia però va dir que la seva mort no és fruit d’un acte delictiu.

Segons l’organització Bullying Canada, que es dedica a combatre l’assetjament escolar al país, un de cada set nens canadencs d’entre 11 i 16 anys d’edat són víctimes de l’assetjament escolar o per internet. Només als instituts del país es produeixen 282.000 casos d’assetjament escolar cada mes, segons la mateixa organització, que assenyala que mentre que els homes principalment són insultats o reben amenaces, les dones són víctimes d’assetjament sexual.