Font: Jornades Entorns 1×1 – EduCAT
Accedeix a la font original clicant aquí.

L’habilitació d’entorns educatius amb una proporcio 1:1 entre alumne/a i ordinador (models anomenats també com “1to1”, “1a1” i “1×1” nom que utilitzarem d’ara endavant en la resta d’aquesta wiki) pot ser entesa des de diverses perspectives, que no necessàriament impliquen la distribució d’un ordinador tipus Notebook o UMPC (Ultra Mobile Personal Computer) propietat de cada alumne. I més encara, com hi ha l’opció de que un entorn 1×1 no impliqui ordinadors d’una forma determinada, també es podrien considerar entorns 1×1 que fessin ús d’ebooks o de dispositius smartphones de telefonia mòbil i, fins i tot, de PADs 1) com ara l’iPod Touch o evolucionats cap a tablets com l’iPad d’Apple 2). Per altra banda la pròpia distribució dels espais i els horaris de centre, poden fer possible que es parli de models educatius 1×1, sense que s’hagi de vincular a que tothom estigui treballant amb ordinadors al mateix temps i en tots els moments del dia.

El concepte educatiu del projecte 1×1 prové dels models d’integració TIC a l’aula tipus “1to1 PC” LCE (Learning Computer Environment) . Entre els entorns d’innovació educativa 3), els models 1×1 formen part dels anomenats entorns d’aprenentatge enriquits tecnològicament i es caracteritzen per una serie de paràmetres comuns com són:

  • ràtios baixes d’alumnes per ordinador fins arribar a que cada alumne dispose d’un ordinador portàtil
  • distribució d’ordinadors en aules ordinàries
  • connectivitat a xarxes, internet i intranet
  • ús de pissarres digitals a l’aula i altres dispositius perifèrics (càmeres, escànners, impressores…)
  • ús de continguts i recursos educatius digitals

En la darrera dècada, tant a l’estat espanyol com a nivell internacional s’han desenvolupat experiències pilot d’implantació d’entorns d’aprenentatge enriquits tecnològicament. Aquestes experiències, amb estudis documentats, s’han dut a terme a nivell de centres concrets o de regions concretes. Exemples a nivell estatal han estat:

  • el projecte “Centros TIC” de la Consejeria de Educación de la Junta de Andalucia (evolucionat posteriorment amb l’adaptació andalusa al plan Escuela2.0
  • l’experiència amb Tablet PC realitzada a l’etapa d’educació primària per la Consejería de Educación del Gobierno de Aragón (consultar lloc web del Centro Aragonés de Tecnologías para la Educación)
  • el projecte centres IATIC del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya 4)

    (Per conèixer una experiència concreta de centre IATIC podeu consultar l’article: S.Capella, M.Carbó, J.Cañas i J.Jubany (2007): ”El futur de les TIC a l’aula.El cas del IATIC Pegaso”. Revista Guix Núm. 332. P. 28-38. Febrer 2007.)

    el_futur_de_les_tic_a_l_aula_-_guix_332.pdf

  • el projecte IKASYS en ikastoles de la conselleria d’educació del Govern d’Euskadi
  • la participació espanyola en el projecte pilot EUN1:1 d’Acer i European Schoolnet sobre l’ús educatiu dels ultraportàtils

I a nivell internacional és interessant conèixer entre d’altres:

  • el projecte OLPC (One Lap Top per Children) impulsat pel MIT i Nicholas Negroponte
  • la iniciativa OLE (Open Learning Exchange) d’aplicació del OLPC amb centres actius a: Bolívia, Mèxic, República Dominicana, Namíbia, Ghana, Rwanda, Haiti, Xina, India i Nepal
  • el model d’escola Slash21 a Holanda
  • el model School of One6) impulsat des del Department of Education de Nova York (NYCDOE):
  • l’experiència d’Apple 1to1 a l’estat nord-americà de Maine7)

 

.

En tots els casos les lliçons apreses d’aquestes iniciatives ens situen entre d’altres tres dimensions d’actuació:

  1. dimensió tecnològica (infraestructura, maquinari, programari, manteniment, inversió…)
  2. dimensió pedagògica (metodologies, materials, recursos, continguts, formació professorat,…)
  3. dimensió d’organització escolar (currículum, espais, temps, grups, avaluació,…)

És necessari analitzar les diferents implicacions de cadascuna d’aquestes dimensions per intentar evitar o reduir les dificultats conegudes en els processos d’implementació d’entorns d’aprenentatge enriquits tecnològicament. Davant de possibles temptacions de simplificació del context educatiu, tampoc no s’hauria d’oblidar l’opinió d’autors, com ara Larry Cuban9), que se posicionen amb un contrapunt crític envers aquests projectes argumentant l’absència d’evidències sòlidament fonamentades que estableixin una relació causal entre millora educativa i entorns 1×1.

Per ampliar informació es poden consultar altres situacions d’experimentació a nivell internacional sobre entorns 1×1:

  • 1to1 Global Directory de la fundació Anytime Anywhere Learning
  • New Millenium Learners. International Conference on 1to1 Computing in Education, Viena 2010 (tots els documents de les comunicacions i conclusions de la conferència estan disponibles a travès del seu programa)
  • 1-to-1 educational computing initiatives around the world, article d’EduTech, programa d’impuls de les TIC promocionat pel Banc Mundial, que arran de la conferència de Viena descrita anteriorment fa un repàs de les iniciatives 1×1 més rellevants a nivell mundial així proporciona com enllaços a dossiers i altres documents d’interès.
1)
Personal Access Device, definits conceptualment per Stephen Downes l’any 1998
2)
per ampliar informació consultar la pàgina de Tony Vincent, Learning in Hand
3)
veure GRÜNBAUM, L; PEDERSEN, M.; BOHNI NIELSEN, S; (2004) “Study on Innovative Learning Environments in School Education”. Final Report study produced by Ramboll Management for DG EDUCATION AND CULTURE , EUROPEAN COMISSION.

http://www.elearningeuropa.info/extras/new_learning_env.pdf

4)
un dels centres IATIC, el CE Jacint Verdaguer, ha estat mereixedor del premi Catalunya Educació 2008 per fer de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) una eina totalment integrada a l’aprenentatge.

>
5)
per ampliar informació sobre els resultats de l’experiència durant els primer 6 anys d’existència podeu consultar els següents informes: henrico_finalreport.pdf, 8380_in_henrico_final.pdf
6)
per consultar els aspectes bàsics del model veure: schoolofonebrochure_final.pdf
7)
Projecte amb ordinadors a Maine (Nova Anglaterra) a partir del curs 2002-2003. El projecte segueix en vigor i enguany tota l’etapa secundària treballa així. Per a més informació:

http://www.edutopia.org/maine-laptop-initiative

Web institucional: http://www.micdl.org/

8)
es pot consultar l’informe final del projecte a bwli_mcla_finalrpt2.pdf i també la recerca duta a terme sobre el seu impacte educatiu publicada a The Journal of Technology, Learning and Assessment(Vol.9,N.2,03/2010)

one_to_one_computing_a_summary_of_the_quantitative_results_from.pdf

9)
per ampliar informació és recomanable llegir els seus articles que hi ha referenciats a l’apartat debibliografia_i_webgrafia