Joan Gener Barbany
Educador de carrer comunitàri dels Serveis Socials de Granollers
@En_Joan

Entrevistem a Roberto Pescador i Ana Lirola, responsables del programa d’educadors de carrer de Badia del Vallés. Parlem amb ells del programa, del 2.0 com a espai d’intervenció socioeducativa i de la influència del 2.0 en els adolescents i joves .

El projecte d’educació de carrer de Badia del Vallés

Podríeu fer cinc cèntims de quin és l’encàrrec que teniu, com enteneu la vostra feina, quina és la realitat social amb la que treballeu i quins projectes esteu duent a terme?

Fa tres anys, des de l’ajuntament de Badia del Vallès ens van fer l’encàrrec de crear un programa d’Educació de Carrer per tal de canviar les dinàmiques de treball amb adolescents que hi havia al territori

La realitat de Badia és al d’un municipi amb una petita extensió però amb una alta densitat de població. Badia és una ciutat que té molta costum de fer vida al carrer, derelacionar-se en espais públics i on els joves es fan molt visibles

El programa d’Educadors de Carrer de Badia del Vallés, planteja un abordatge integral de la realitat dels joves al llarg de la seva etapa evolutiva ides dels seus espais relacionals: carrer, instituts, equipaments, esports i món virtual.

Per tal de dur a terme terme el programa, hem elaborat una sèrie de projectes globals on es donen cabuda les accions socioeducatives. Aquests projectes estan vinculats a quatre eixos metodològics: relacional, socio-emocional, projecte de vida i comunitari. Aquests eixos són les línies de treball per cada grup d’adolescent on intervenim.

Perquè us vau plantejar utilitzar el món 2.0 per a la vostra tasca? Quina era la necessitat o motivació que us va fer triar aquesta opció?

La utilització del món 2.0 a la nostra tasca ve motivada per ser un altre espai de relació utilitzat pels adolescents des del qual podem incidir.

Som conscients de la importància d’Internet, de l’ús que en fan els joves i la societat en general. La comunicació esdevé més fluida i la difusió d’activitats o accions concretes, és molt més ràpida i eficaç.

Per altre banda, les xarxes socials virtuals es converteixen en un nou espai de relació, és un bon lloc per observar i detectar les interaccions que es produeixen entre els joves.

Tanmateix, la utilització de recursos 2.0 ens permet establir contacte amb a tots aquells adolescents que no interaccionen en altres espais com les activitats extraescolars, el casal de joves, el carrer…)

Quines són les eines que feu servir, quins els objectius que hi ha el darrera de cada una i quina és la forma d’utilitzar-les? Si no són totes, perquè aquestes i no unes altres?

Majoritàriament fem servir Facebook ,l’accessibilitat i la facilitat del facebook fan que sigui una eina ràpida i precisa.

Fa tres anys vam intentar generar un bloc i, alhora, donar eines als joves per utilitzar-lo, però no va tenir èxit degut a la constància que requereix mantenir-lo.

Últimament, a més, comencem a utilitzar el Whatsapp com forma de comunicació ràpida, però l’accessibilitat a un mòbil no resulta tan senzilla ni eficaç per tots els adolescents.

El Facebook l’utilitzen de manera diària, és una part integrada dins de la rutina laboral. Tots els dies i més d’un cop, actualitzen l’historial i nosaltres anem revisant què hi passa..

Després d’aquest temps utilitzant-les, quins avantatges hi trobeu i quins inconvenients?Quina valoració en feu?

La importància estratègica de ser presents al món 2.0, la considerem crucial. La nostra tasca s’ha de desenvolupar dins de la realitat del jovent, no podem mantenir-nos al marge dels espais on es relacionen.

El fet de ser presents al 2.0, ens ajuda a observar la realitat des d’un altre prisma, a poder entendre més la realitat d’un jove i la forma de relacionar-se. Per altra banda, és una eina imprescindible per poder detectar conflictes o possibles aspectes a treballar amb la població adolescent, així com per entendre realitats personals.

Els inconvenients són l’excessiva dedicació que necessitem per poder fer una implementació i control dels recursos vinculats a les xarxes socials. Per una altra banda, l’excés d’informació que es pot trobar a les xarxes socials fan complicat el fet de donar resposta a tots els aspectes detectats i a poder derivar-los a altres recursos.

L’educació social al món 2.0

Crèieu que la virtualitat és un món paral·lel o aïllat de la realitat física o més aviat, és un espai que amplifica, modifica o possibilita les relacions social físiques? El que entenem per carrer ara, també és el 2.0?

Des del nostre punt de vista, la virtualitat és un espai més de relació i interacció on es donen unes pautes socials, a més, és un espai lliure on cadascú, pensa o sent, d’una manera més desinhibida pel fet de no tenir davant la persona. Al no sentir la interacció física ni la resposta visual, la interpretació de respostes acabant essent part del filtratge personal.

Pel món dels adolescents, i a vegades no tan adolescents, existeix un sensació de privacitat en el món virtual que fa que tothom publiqui temes personals, a vegades íntims. Aquest és un aspecte important a treballar.

Pel que fa el món virtual, considerem que és una extensió de la realitat física on es generen interaccions i espais de trobada. La informació flueix d’una manera ràpida i pública, tothom hi pot accedir.

Entenem que el món virtual és un altre escenari on actuar i interaccionar. El carrer es correspon a espais públics i físics on s’interactua de manera física. Per aquesta raó, el nostre programa separa els dos escenaris.

Crèieu que els treballadors de l’educació s’han de plantejar el 2.0 com un espai més de treball? I en concret, el treball de carrer? Què hi han de fer al 2.0?

Els treballadors hauríem d’estar preparats i familiaritzats amb el 2.0, entenent que és un escenari d’observació, anàlisi o intervenció on la majoria dels adolescents i joves es mouen d’una manera quotidiana.

El treball de carrer hauria de contemplar el 2.0. Els adolescents i joves l’utilitzen com espai de trobada i relació. Els educadors podem interaccionar o obrir temes de treball, fer un anàlisi de la realitat que preocupa o implica al jovent.

La metodologia seria tenir un tarannà proper i creatiu, deixant el diàleg obert i facilitant formes de comunicació, així com donar respostes ràpides a les demandes o necessites que es plantegin.

Són molt diferents els vincles 2.0 i el físic? Quina relació hi ha? Pot existir l’un sense l’altre?

Els 2.0 són vincles on l’altre persona interpreta els missatges rebuts des de les seves pròpies experiències, emocions i realitat. A l’hora de comunicar-se desapareix tot el context del missatge i tot el llenguatge no-verbal que dona un major significat.

A l’analitzar les relacions personals 2.0 i físiques el traspàs de les físiques a les 2.0 es fan de una manera natural i ràpida. A l’hora de relacionar-se des d’aquest supòsit el món 2.0 és un complement que s’utilitza per passar informacions puntuals o tenir continuació de converses iniciades fora d’aquest escenari.

Per altra banda, l’ànsia per tenir un gran número de amics o contactes, fa que l’adolescent es senti més reconegut socialment. Així com incloure a gent famosa o reconeguda socialment sense tenir cap mena de relació o interacció. Tanmateix, el buscar interaccions a persones atractives per poder establir el primer contacte.

Un altra situació correspondria a restablir relacions del 2.0 al món físic. En aquest supòsitno es dona d’una manera ràpida i eficaç i moltes vegades es queda en una relació virtual que transcendeix a altres escenaris. Les converses són més interpretatives i la idealització de la persona és un fet habitual.

Per tant, el vincle que s’estableix des del món 2.0 no té la intensitat o el valor de continuïtat que té els vincles físics i acabant essent febles i poc duradors.

Identitats, promoció, circulació i cultura

Quina és la influència del món 2.0 a la construcció de la identitat d’un adolescent o jove?

Actualment les 2.0 esdevenen una espai de relació més, d’accés a la informació que formapart de les nostres vides. La identitat implica la presència de l’altre, establir un vinclerelacional de confrontació per conèixer les diferències entre el jo i l’altre, a més, el grupd’iguals adquireix un paper molt important. Així doncs podem considerar que, efectivament,el món 2.0 té influència en la construcció de la identitat.

Aquest espai permet als i les joves experimentar diferents rols que en moltes ocasions nopoden experimentar a la vida real: identitats virtuals.

Aquesta tendència ens pot portar a col·lectius sense vincle amb la realitat, en aquest cas sique pot dificultar la construcció d’una identitat segura. Però el que s’ha de tenir en compte ésque els i les adolescents també interaccionen amb el món físic (la família, l’escola, etc.),per tant les seves vides no formen part únicament d’un món virtual.

Aquests són espais de comunicació, interacció, intercanvi on és deixa de banda uncomponent molt important de la comunicació que és la comunicació no verbal, que donamolta informació en el missatge. Aquest fet, fa que a vegades, molts aspectes siguin tractatsamb certa fredor i/o de manera molt lleugera. És més fàcil expressar sentiments, problemes,etc.. en el món virtual que no pas en el cara a cara. A més es pot perdre part de la informaciói, en conseqüència, es poden malinterpretar molts missatges.

Crèieu que en el món del 2.0 els adolescents i joves són més presents que en el món físic?

És evident que cada cop més, el món 2.0 és més present a les realitats de les persones, però no sabríem contestar a aquesta pregunta amb certesa.

La sensació és que de forma general, per a molts joves, ells són més presents en el 2.0 que no pas en el món físic. Amb això volem dir que moltes vegades, el 2.0 sembla l’espai on elsjoves són capaços de mostrar els seus pensaments, de comunicar-se amb altres joves…cosa que a la vida real troben dificultats per a fer-ho.

Mirat així, sembla que aquesta és una bona oportunitat per expandir-se, expressar-se, etc. Però, precisament, trobem que el problema recau en aquest perfil d’usuaris que no són capaços d’afrontar la realitat completa i es refugien darrera la pantalla.

- Penseu que en les xarxes socials són ells qui marquen les normes implícites?

A les xarxes socials, són els mateixos joves qui marquen les normes implícites, els i les joves no tenen consciència, en molts casos, de la repercussió que tenen els seus comentaris.

Existeix la sensació de que allò que es tracta a les xarxes socials quedà en aquell espai i no tindrà repercussió al món físic. Són sistemes, estructures on els adolescents interactuen i no existeix un element regulador que mantingui un equilibri. Per exemple podem trobar a les xarxes fotografies i/o comentaris de joves al voltant del consum de drogues, amenaces, insults, etc.

Es dona un conjunt de situacions, aspectes que es tracten o expressen i mostren que no es faria en un altre context.

Penseu que en el 2.0 es poden generar dinàmiques grupals que desemboquin en treballs socioeducatius? Aquests, poden acabar tenint conseqüència en el món físic i en el dia a dia dels adolescents i joves?

Creiem que així hauria de ser, els agents socials han d’adaptar-se a les necessitats del moment i ara mateix aquest aspecte no pot passar desapercebut. Les noves generacions són del món 2.0, i per tant, hem d’aprofitar aquests espais per apropar-nos-hi i intervenir. Tot allò que es treballa en aquests espais, evidentment, repercuteix al món físic.

Tot allò que influeix en el desenvolupament de la persona, aprenentatges, experiències, etc. passen a formar part d’ella en major o menor mesura, i ho acabarà portant ad’altres contextos.

Per últim, teniu alguna experiència, anècdota, testimoni, etc.. amb el qual podeu explicar que opinen els joves sobre el fet que els educadors de carrer es facin presents en el 2.0?

Nosaltres tenim al voltant de 600 joves com a contactes del facebook del casal.

Els adolescents aprofiten aquests espai com a mitjà de comunicació i en general està molt acceptada la nostra presència. Et busquen per el xat, per whatsApp, per poder parlar amb tu, quedar, expressar alguna necessitat, dificultat, etc.

Però, també en algun moment ens hem trobat amb algú que ha compartit certa informació que no volia posar en el nostre coneixement, i després s’ha sorprès de que ho sabéssim.

Sembla que a vegades, o almenys en molts casos, els joves no entenen que tot allò que escriuen en les xarxes socials virtuals es fan públiques en el mateix moment, perden el sentit de la intimitat.