Deixem la presentació -i algunes reflexions realitzades- en el taller del I Congrés de Serveis Socials que hem compartit avui a Barcelona. Ha estat un privilegi poder-lo realitzar. Alhora que poder-lo compartir amb la Mar Valverde, i molt agraïts a l’organització, especialment a la Bego Escribano per la seva dinamització i a la Marta Fité per a la seva gestió.

En el marc del taller hem pretès analitzar quin és el paper que juguen les xarxes socials en el nostre dia a dia professional. Tots tenim clar quines poden ser les formes d’ús com a ciutadans, però existeix debat sobre com integrar-les en la nostra pràctica professional, ja que que modifiquen aspectes molt bàsics de la nostra gestió.

Un punt de sortida bàsic:

Entre tantes pantalles, no oblidem les tasques de l’acompanyament socioeducatiu. Pel que cadlrà aplicar que els mateixos criteris que al carrer, o en altres espais d’intervenció:

  1. Treballar per ser conegut
  2. El paper de l’adult: proper i positiu >> referència
  3. Intromissió equilibrada/pensada
  4. Els però de la relació educativa (dilemes)
  5. L’acompanyament i dinamització (també a la xarxa)
  6. Un no sempre pot estar disponible (encara que estigui connectat).

Quin paper com a professionals de l’acció social podem aplicar a les xarxes socials?

  1. Complementar –que no substituir- la nostra feina
  2. Acompanyar, també a la xarxa
  3. Ajudar a construir identitat
  4. Treballar: de l’autocontemplació a la mirada social
  5. Prevenir usos problemàtics
  6. Fomentar: participació, creació, etc.
  7. Treballar la qüestió crítica

Partim de tres idees per a la discussió:

D’entrada: el que s’entén per internet 2.0 -xarxes socials, bàsicament- ha esdevingut una revolució pel que fa a noves pràctiques de relació, comunicació, recerca i producció d’informació, alhora que gestió de la nostra identitat i quotidianitat. No podem reduir-ho només a canals o metodologies. Implica un marc molt més ampli -relacional, de coneixement, d’aprenentatge-.  Aquest nou entorn ha vingut per quedar-s’hi. I aquesta arribada ha esset tan ràpida, i avança a un ritme de vertigen que sovint ens dificulta el poder parar-nos a reflexionar les seves formes d’ús. Tot i aquest caràcter novedós, probablement no s’està inventant tant: es redefineixen espais clàssics de relació, que no desapareixen ni són substituïts, sinó que s’extenen a l’òrbita digital (perfils, identitats, grups, espais de trobada, etc.). Adolescents i joves han esset, inicialment, el paradigma d’ús d’aquesta nova realitat, tot i que cada vegada més s’han universalitzat pel que fa a qualsevol grup d’edat i col·lectiu. El repte no és només adaptar-se a la revolució tecnològica, pel que fa a l’adquisició, dinamització i coneixement de tecnologies educatives, sinó sobretot pel que fa a les noves categories que conformen el marc de l’educació i aprenentatge -social-: un aprenentatge que s’allarga molt més enllà de l’horari i itinerari acadèmics, en un context d’interconnexió permanent (xarxa que inclou diversos agents); amb informació abundant; que es complementa entre l’espai físic i digital; i que genera coneixement a partir de l’experimentació, participació, producció i creació col•lectiva.

En segon lloc, cal aclarir que el debat no està en l’eina. Sino en els usos. I la primera lectura sempre serà en clau positiva: esdevé un element de construcció per davant dels posibles problemes que puguin comportar en la gestió del nostre dia a dia o en la nostra professió. Com a treballadors en l’àmbit de l’atenció social se’ns obre tot un nou món d’intervenció. I és evident que es necessita una reflexió seriosa i un posicionament consensuat. Retrobem de nou -afortunadament- paraules tan nostrades com treball cooperatiu, participació, horitzontalitat, etc. En un rumb diferent al que probablement estem acostumats a treballar, amb els corresponents matisos a fer. Avançarem a mesura que experimentem i participem d’aquest entorn. I gairebé segur que, a diferència d’altres fenòmens que ens ha tocat abordar, no té sentit plantejar posicions resistencialistes, que no acrítiques. Ben al contrari: és ara quan es necessita una reflexió sobre la ètica a la xarxa. Estem obligats a repensar-ho tot (tot). Cal que ens qüestionem aspectes bàsics: com utilitzar-les per millorar la nostra pràctica professional? En el món virtual calen educadors? Cal utilitzar les mateixes eines/perfils com a professionals que com a ciutadans? Com emfatitzar i afavorir les bones pràctiques, que en són moltes? Quin discurs cal potenciar per evitar-ne usos problemàtics? I, en qualsevol cas, per aquells que plantejen una visió crítica, agafar-ne la part més reflexiva: quins seran els efectes de tanta hiperconnexió i hipervirtualitat? Com ajudar a construir comunitats a la xarxa? L’eficiència i l’immediatesa de la xarxa són contraproduents a mig-llarg termini? Una societat més ràpida i amb més proximitat però cada vegada més amb menys contacte físic?

I la tercera idea té una clara vocació preventiva (alhora que constructiva): com es tracten d’eines amb moltes potencialitats esclar que poden presentar-se usos problemàtics. Pel que necessitarem d’un discurs preventiu i formatiu al voltant. Ens interessa centrar-nos en tot el que té a veure amb afavorir usos responsables, potenciar usuaris autònoms i crítics, al mateix temps que establir els mecanismes bàsics de prevenció i atenció dels riscos i problemes derivats del seu ús. Escriu Josep Ramoneda, tractant aquest tema, que “els individus aïllats ni fan societat ni són capaços d’imposar i defensar els seus drets”3. Pel que destaquem algunes qüestions sobre les que hem d’estar pendents, i que hem de treballar:

(1) Sobre com construir la nostra identitat a la xarxa. Sobretot si tenim en compte que estem redifinint aspectes troncals com privacitat i intimitat.

(2) Caldrà definir uns criteris que determinin quins usos tenen un major risc, quins comporten problemes, i quins han de ser entesos a partir del concepte de la dependència.

(3) Compte amb la facilitat per difondre continguts inadequats. Independentment de la seva legalitat. Quin usos són més segurs que d’altres?

(4) Sent conscient dels interessos político-comercials4 que s’amaguen darrera de tot aquest comerç electrònic i tota la concentració empresarial al voltant d’aquest. I com ens pot afectar a la nostra vida. Escoltant les paraules de Dolors Reig: “Les nostres dades són el petroli del segle XXI5“.