El passat 3 d’octubre vam iniciar el Seminari Univers 2.0. Ens va acompanyar Jordi Vivancos (Cap de l’Àrea TAC del Departament de l’Ensenyament). Es tractava de fer un repàs al voltant de les normatives existents i possibles aplicacions a les institucions educatives.

A propòsit de la seva reflexió es va donar un intercanvi d’impressions entre els diferents professionals de l’educació de la secundària de Granollers. Bàsicament es van manifestar diferents tensions sobre l’impacte del 2.0 en el món de l’educació, sobretot pel que fa a l’aplicació de la normativa.

D’entrada: Parlem d’una complexitat sobre una altra. Tot el que s’entén per internet 2.0 -xarxes socials, bàsicament- ha esdevingut una revolució pel que fa a noves pràctiques de relació, comunicació, recerca i producció d’informació, alhora que gestió de la nostra identitat i quotidianitat. No podem reduir-ho només a canals o metodologiesImplica un marc molt més ampli -relacional, de coneixement, d’aprenentatge-. Aquest nou entorn ha vingut per quedar-s’hi. I aquesta arribada ha esset tan ràpida, i avança a un ritme de vertigen que sovint ens dificulta el poder parar-nos a reflexionar les seves formes d’ús. A això li afegim les pròpies dificultats dede l’imposició de certes normatives, que sobretot vetllen per la seguretat de tota la comunitat educativa, però esdevenen protocols burocràtiament difícils de complir per les exigents normes que descriuen. Paral·lelament, servir a aquestes normatives pot fer-nos perdre oportunitats educatives, amb tot el risc que suposa. A l’igual que el risc que pot suposar no complir-les. Tot i que algunes d’elles, a dia d’avui, semblen de difícil implementació (quasi impossible).

D’altra banda: Quan parlem de protecció podem caure en el parany del paternalisme emmascarat. Sovint s’apel·la a una infància i/o adolescència desprotegida e indefensa davant del món tecnològic, presa fàcil de possibles abusadors o companys que volen fer-li mal, empreses que trafiquen amb les seves dades. Paral·leament es parla de construir tota una arquitectura que legitima, sense filtres ni excepcions, un sistema de control precís cap a tot allò que els i les joves publiquen, pensen o comparteixen. Es tracta de la vella dicotomia educativa entre controlar i acompanyar. Diferenciem entre protegir educant o educar protegint. I aquí és on arriba el debat.

Arran de les tensions que s’han expressat durant la primera sessió del Seminari ens adonem que el més sensat passa per reivindicar una normativa que faciliti la tasca educativa i la convivència dels Centres Educatius, eviti complicacions, i permeti optimitzar les oportunitats de l’univers 2.0. Adaptada a les aplicacions i qüotidianitats d’ús generalsTambé és necessari fer pedagogia sobre la gestió de/amb les noves tecnologies, que capaciti als i les joves amb eines crítiques per pensar en els drets i deures que tenen en termes de Privacitat. S’exposa la possibilitat d(co)responsabilitzar les famílies de la gestió de l’ús d’aquestes aplicacions i plataformes i eximir així als Centres.

Amb tot el que hem introduït deixem un resum executiu que hem fet de la trobada on hi podeu trobar un breu relat sobre els temes que es van posar sobre la taula i també alguns recursos virtuals útils per actualitzar-se o conèixer les normatives vigents. Trobareu també, la presentació que va utilitzar Jordi Vivancos, Ponent de la jornada. 


href=”//www.slideshare.net/sobrepantalles/normatives20″ target=”_blank”>normatives20 from SobrePantalles.net Prevenció, informació i reflexió sobre usos 2.0