Drets, privacitat i adolescència en l’era del Big Data

El passat 14 de novembre vam celebrar la 4a sessió del seminari univers 2.0. Vam comptar amb la companya Liliana Arroyo, Doctora en sociologia a la UB, que ens va fer una potentíssima exposició sobre temes relacionats amb l’afectació diària de la circulació de dades massives, les implicacions del concepte privacitat a la xarxa i algunes recomanacions per saber quins drets i deures, oportunitats i riscos tenim els ciutadans, especialment, els adolescents sobre la gestió de les nostres dades accessibles al món digital.

A continuació, hem adaptat una text que ens va fer la Liliana per introduir les qüestions que parlaríem durant la sessió. Amb les seves pròpies paraules, ella expressava de forma molt ben documentada què implica gestionar la nostra privacitat en el món del big data:

La revolució digital ha vingut per quedar-se i no ha arribat sola: amb les noves tecnologies ens envolta la immediatesa, la proximitat remota, la ubiqüitat, l’intercanvi entre iguals, la comunicació de baix cost o la gestió de les identitats digitals. Apareixen nous espais, noves dinàmiques i nous reptes. Aquests nous escenaris d’interacció són especialment crítics pels adolescents, en un moment en què estan en procés d’experimentació i construcció de la pròpia identitat.

Els entorns digitals fan que tots i cadascun de nosaltres – de forma conscient i/o ignorada, en entorns online i offline -, siguem uns generadors de dades constants. A la xarxa hi poden constar informacions tan particulars com els nostres recorreguts habituals, els nostres e-mails, el nostre calendari, les fotos dels moments especials, l’hotel de les últimes vacances, l’historial de cerques o el nombre d’esglaons que puguem al dia. Amb les múltiples tecnologies digitals i comunicatives a l’abast, les dades personals ja es reconeixen com el nou petroli del segle XXI. Internet, a més a més, és com una dimensió sense límits, on tot el que hi fem crea petjada per sempre.

Aquesta enorme capacitat de registrar informació de forma ubiqua, precisa i permanent obre la porta a un control social més intensiu, ja sigui per part d’altres persones, per part dels governs o les nombroses campanyes de màrqueting personalitzat. La quantitat d’informació disponible ha obert una finestra d’oportunitat, encapçalada i reforçada amb la fascinació pel Big Data. Són múltiples els beneficis que s’auguren: més dades per prendre millors decisions a nivell de governança, de salut o de seguretat. Els beneficis potser arribi a mig o llarg termini, però el que segur estem comprovant és que les nostres vides són cada vegada més transparents.

Un dels riscos evidents és la manca de privacitat. Internet i les eines de comunicació on-line fan que transmetre un missatge a un grup determinat i de forma més o menys pública i espontània sigui fàcil i barat. El vent s’endú les paraules però els e-mails, les actualitzacions d’estat o els comentaris en pàgines web esdevenen registres perennes i difícilment controlables. De quina manera aquest registre permanent que suposa el món digital (voluntari o involuntari) de les nostres activitats i opinions, pot afectar l’exercici de drets com la llibertat d’expressió o truncar carreres professionals abans que comencin?

Això genera implicacions per al nostre dia a dia ens obliga a recordar que la privacitat és un dret fonamental (i no pas un luxe). Boyd explica molt bé que actualment som “públics per defecte i privats per esforç”. Tot just comencem a ser conscients de l’abast d’aquesta nova realitat digital, que sovint se’ns escapa i és difícil de copsar. L’esfera digital tot sovint està envoltada de discursos foscos que semblen extrets de la ciència ficció, i al mateix temps, les eines per garantir la protecció de la intimitat són limitades, costoses i poc realistes. Una munió de mantres i prejudicis sobre la necessitat de protegir l’esfera privada ens empenyen a pensar que qui es preocupa per la privacitat té alguna cosa a amagar. I aquí sembla que tothom vol estar net de culpa. El periodista Glenn  posa de manifest com n’és d’important que cada persona tingui el seu propi espai, lluny d’ulls i mirades d’altres, on definir-se, construir-se i repensar-se.

Si això és cert per tothom, és especialment pertinent quan parlem d’adolescents.

Aplicat en el context de l’adolescència i els centres educatius, la ponent va enforcar la sessió per entendre la relació dels nadius digitals amb la privacitat, fins a quin punt afecta el seu dia a dia i com n’és d’important assentar les bases per un canvi de model on els docents, pares i la comunitat educativa estableixin unes dinàmiques d’acompanyament i aprenentatge progressiu sobre els usos i abusos de l’entorn digital. A través exemples reals sobre com la petjada digital pot arribar a afectar la vida personal i professional, quin és l’abast present i futur del Big Data.

Per tancar amb un enfoc constructiu ens va oferir algunes pistes sobre com des de les escoles i les famílies es pot ensenyar el que en podríem dir la “higiene digital”. De la mateixa manera que des que van començar a circular els primers cotxes fins ara s’han anat forjant normes de seguretat i convivència, ara és el moment que socialment fem força per decidir com és la xarxa que volem i com la convertim en un entorn segur per la ciutadania.

Fins aquí, l’explicació que ens oferia sobre la ponència. Acte seguit, i com és costum, vam iniciar un debat que ens portava als següents interrogants:

- Quines pràctiques podem usar per educar amb privacitat? Quin és el missatge a transmetre?

- Com gestionar la privacitat als centres educatius?

- Com gestionar aquelles dades que ens aporten informació interessant per millorar els processos d’aprenentatge i convivència als centres educatius?

- Com es pot treballar l’ètica?

Una de les qüestions més interessants que van aparèixer va estar que els adolescents tinguin dret a no tenir antecedents. No n’hi ha prou amb protegir als i les menors en el terreny presencial, cal revisar, actualitzar les normatives en el terreny digital. De fet, la ciutadania hem de fer un exercici per exigir els mateixos drets en els contractes amb aplicacions que els que demanem a les persones físiques. Oi que si anéssim a comprar una barra de quart i la dependenta ens demanes 1 euro, els noms i adreces de totes els nostres amics del Facebook i accés a les nostres cerques a Google, no només no ho entendríem, sinó que ens negarien a tal invasió de la nostra intimitat? Doncs, com és que no ho fem també amb les Apps que ens descarreguem? Cal adoptar models de consentiment. L’usuari ha de poder acceptar les condicions del que està fent i saber què se’n farà, d’una forma que li sigui intel·ligible. A més, ha de tenir propietat, dret de gestió, de les seves dades.

Tanmateix, oi que a tots ens agrada poder cantar a viva veu a la dutxa de casa nostra sabent que ningú ens veu? Doncs l’adolescent, més que mai, té el dret, i fins i tot, l’obligació de poder experimentar, explorar la seva identitat que es provisional i fer coses sense que se’l pugui jutjar per elles, també en el terreny on-line. Com deia el Jaume Funes, no es pot privar a l’adolescent a fer el burro o a delinquir. El que sí que hem de fer, és reduir els riscos i els danys de les seves accions, hauríem d’inventar-nos uns condons digitals.

Un altre tema que preocupava molt durant la sessió era sobre què han o no haurien de publicar els i les adolescents. La Liliana ens va exposar un petit mantra que per la seva simplicitat segur que pot ser útil, l’hem il·lustrat breument:

 

L’última qüestió rellevant que es va posar sobre la taula va estar sobre quines dades val la pena recollir als centres educatius. Com sabem, la gran dificultat de les dades recau en convertir-les en informacions útils, en aquest sentit, però, disposar de més informació no vol dir millorar l’avaluació, ni la comunicació ni tampoc els processos d’aprenentatge. Així doncs, cal esbrinar quines dades podem recollir a travès de les plataformes on-line de les que disposem, descartar tot allò que no és rellevant, aprofitar el que sí ens serveix i delimitar per a què, i finalment tenir molt en compte durant aquest procès alguns criteris ètics.

Per acabar doncs, una última reflexió: Gestionar la privacitat 2.0 en l’era de les dades massives és la porta als drets civils del segle XXI. És un terreny de joc nou que cal explorar, delimitar i crear normes sensates que ens serveixin per potenciar les seves oportunitats i minimitzar-ne els riscos. Seguirem explorant!

Us deixem amb alguns links interessants que us recomanava la Liliana.

REFERÈNCIES I RECURSOS:

http://blogs.cccb.org/lab/article_deu-consells-per-educar-la-privacitat-en-linia/

http://blogs.cccb.org/lab/article_joves-internet-i-privacitat-els-reptes-de-la-identitat-en-lera-digital/

http://blogs.cccb.org/lab/article_llibertat-i-privacitat-a-la-web/

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/generacio-digital/comoditat-o-privacitat-quin-us-es-fa-de-les-nostres-dades-i-com-les-podem-gestionar/video/5558380/

http://www.danah.org/books/ItsComplicated.pdf

http://www.privacidad-online.net/

http://www.teachinctrl.org/lessons/yourdigitalfootprint.php

http://www.teachingprivacy.org/

https://www.scu.edu/ethics/focus-areas/internet-ethics/

https://www.ted.com/talks/glenn_greenwald_why_privacy_matters?language=ca


Fins aquí el resum executiu de la quarta sessió. Podeu veure part de la presentació que es va utilitzar el dia de la sessió així com el resum de la mateixa a continuació:

 

Per descarregar el resum executiu de la sessió en pdf feu click aquí

Per descarregar part de la presentació de la Liliana Arroyo en pdf feu click aquí