Teníem pendent explicar-vos la 5a sessió del Seminari Univers 2.0. En aquesta ocasió vam tenir l’enorme plaer de comptar amb el coneixement i l’experiència dels companys de dos instituts propers: l’Institut de Gurb i l’Institut Pla i Farreras de Sant Cugat. Tots dos centres centres destaquen per la seva experiència capdavantera incorporant l’univers 2.0 a l’institut, a les aules i amb les persones. Experiències ben diferents que ens porten a la conclusió que fa dies que repetim, i és que cal estar presents en el món digital dels centres educatius i acompanyar als alumnes i docents mentre aprenen amb la tecnologia i aprenen sobre tecnologia.

Això que ens hi cap en una frase breu, en la pràctica no és tan senzill, i incorporar transversalment la revolució tecnològica, sovint es converteix en un repte que vol temps, assaig i error. Segons les paraules dels ponents, a més, no només es tracta de posar un bon wifi a l’Institut, o repartir tabletes entre els alumnes, ni tampoc només és qüestió de construir, i fins i tot, negociar la normativa tic del centre amb els alumnes i el castre. No, no, treballar la digitalitat a les aules implica repensar absolutament qualsevol model o estratègia d’aprenentatge, pedagogia, d’identitat i relació. Implica canvis profunds, que sovint tenen serioses dificultats tècniques i poc consens entre les persones que ho han de encapçalar.

   

Si bé, en l’experiència dels que ja s’han atrevit a posar-ho a la seva llista de prioritats, destaca que ha estat molt enriquidor, necessari i pertinent, que ha reduït els conflictes relacionats amb les noves tecnologies i que ha millorar la relació i el intercanvi d’informació entre els sistemes que cohabiten als centres. Insisteixen en que repensar la incorporació tecnològica és un projecte de centre, de tot el centre. És cabdal sumar forces entre tots els agents: docents, alumnes i famílies i engrescar als menys motivats. A més, cal buscar estratègies creatives i noves didàctiques per treballar millor, segurament, en les seves paraules, cap potenciar també l’aprenentatge cooperatiu i en xarxa. Quan un alumne es desconnecta de la classe, o es distreu amb tecnologia, sovint no ens preocupem tant sobre per què està distret, sinó que incidim en la conducta. Si volem incorporar facticament, bé i de veritat, l’univers 2.0 als centres educatius, hem de revisar també els nous -vells- interrogants pedagògics i de relació amb els alumnes.

Moltes gràcies Oriol, Toni i Kiku per la energia i el saber fer. Seguim!

Us deixem les presentacions que van utilitzar:

- Institut Pla i Farreras

- Institut de Gurb