Les noves tecnologies han transformat el nostre dia a dia.  Actualment la comunicació i la transmissió d’informació depenen d’aquestes eines. La televisió, els mòbils i Internet ens permeten saber què succeeix arreu del món amb una velocitat que abans no podíem imaginar. Amb un ús racional, les TIC esdevenen recursos de gran profit, bons aliats per a l’educació i la comunicació d’adolescents i joves i un bon incentiu per a l’aprenentatge.

Destaquem doncs algunes potencialitats de les noves tecnologies quan trobem un ús adequat i responsable:

  • Motivació per l’aprenentatge cooperatiu
  • Estar en contacte i vincular-se amb el grup d’iguals
  • Desenvolupament d’habilitats per la recerca d’informació
  • S’adquireixen estratègies per ‘aprendre a aprendre’ en entorns nous (videojocs)

Tenim per debatre dues qüestions pedents:

  • Poden facilita les relacions socials?
  • Promouen processos cognitius d’atenció, percepció visual, memòria i seqüenciació d’informació, o els interfereixen?

Així doncs, les noves tecnologies no són un risc en si, però sí hem de tenir en compte que determinats usos poden implicar certs riscos per a la formació de la seva identitat i socialització. En tot cas, accedir-hi dins l’entorn de la família o l’escola, l’aprenentatge previ i les condicions d’ús faran que aquests riscos es puguin minimitzar. Hem de tenir en compte que actualment eines com el mòbil han esdevingut un procés de transició a l’edat adulta per als adolescents, i que aquests viuen immersos en un entorn tecnològic. L’ús adolescent de la tecnologia s’enfoca a l’oci i en la relació amb els iguals, i el seu ús difereix molt del que en fan els adults. Així doncs, entendre les seves necessitats i educar en un ús racional i crític de la tecnologia és la millor forma de garantir que ells mateixos puguin prendre decisions responsables en situacions de risc.

La privacitat i la seguretat són dos àmbits que normalment preocupen a l’adult, ja que amb Internet i els mòbils es pot tenir accés a continguts il·legals i nocius. Els riscos associats sovint a les TIC serien, de forma esquemàtica:

LLEUS I/O MODERATS

  • Ús abusiu i/o freqüent – Un noi no rendeix a l’IES per haver estat tot el cap de setmana passant-se un nou joc de la consola.
  • Sedentarisme  – Una noia amb sobrepès es passa tot el temps lliure davant de la pantalla i no fa exercici.
  • Agregar gent desconeguda – Un estudi revela que un adolescent té, per mitjana, 116 persones agregades –com amics al MSN Messenger®. Realment els coneix a tots?
  • Relacions distorsionades – Un noi força tímid posa més energia en relacionar-se amb xats i fòrums, que amb el seus amics.

IMPORTANTS

  • Assetjament de caire grupal – Dos nois insulten un tercer mitjançant missatges públics a un bloc i privats a una e-xarxa social.
  • Assetjament de caire afectiu o sexual – Un adult que es fa passar per jove, és agregat per una noia de la que treu imatges i dades personals.
  • Quedar amb persones desconegudes (sense anar acompanyat) – Un noia queda amb un noi a un parc (sense saber edat ni identitat real).
  • Addicció i aïllament – Un noi es passa tot el temps jugant a un joc en xarxa sense sortir de l’habitació. Sovint no va a classe i es queda a casa.

Finalment hem de tenir en compte que l’accés a la tecnologia no és igual per tothom, i per tant, tampoc l’accés a la informació, donant lloc a desigualtats dins el grup d’iguals. D’altra banda, sovint la informació dels mitjans de comunicació ha estat manipulada amb fins polítics o comercials, i esdevé important també l’educació mediàtica d’adolescents i joves perquè sàpiguen discriminar i interpretar correctament els missatges.

 

Referències

Bernabeu, Jordi (Servei de Salut Pública i Consum Servei de Joventut, Ajuntament de Granollers). Sedó, Carles (Educació per a l’Acció Crítica) (2011) SobrePantalles_ Concurs per a la promoció d’usos responsables de les TIC i xarxes socials

Del Pozo, J.; Pérez, L.; Ferreras, M. (2009) Adicciones y nuevas tecnologías de la información y de la comunicación: Perspectivas de su uso para la prevención y el tratamiento. Gobierno de La Rioja

Huber, F., Neuschäffer, C. (2004) Padres desconectados. Convivir con los hijos enganchados al ordenador. Barcelona: Ediciones B

Tisseron, S (2006) Internet, videojocs, televisió… Manual per a pares preocupats. Barcelona: GRAÓ, Col·lecció família i educació

Urra, J. (2011) Mi hijo y las nuevas tecnologías. Madrid: Ediciones Pirámide