La dependència a la tecnologia és considerada una addicció comportamental per molts autors, determinada per conductes problemàtiques que provoquen conseqüències a la vida i l’entorn de la persona. Tot i així, encara no trobem una definció oficial ni una delimitació clara de quines serien aquestes conductes problemàtiques/patològiques o quines hem de considerar com a “normals” o no adequades. És clar que podem afirmar que un ús excessiu no és adequat, però falten criteris per determinar què es pot considerar excessiu en l’ús de la tecnologia, especialment si tenim en compte que aquesta cada dia es troba més integrada en la nostra rutina i activitat diàries i que no tots els usos excessius esdevenen patològics (Urra, 2011).

Per tant les senyals d’alerta que hem de tenir en compte són aquelles que poden afectar seriosament al desenvolupament de la vida i/o entorn de la persona provocat per un ús compulsiu, interferint en les relacions socials, familiars o responsabilitats acadèmiques o laborals. Segons Greenfield (2009), aquestes senyals d’alarma serien:

  • Creixement progressiu en el temps dedicat a l’ús de les TIC (televisió, videojocs, mòbils, Internet, etc.)
  • Tendència a l’aïllament familiar i social, amb pèrdua per l’interés per realitzar activitats amb altres persones.
  • Baix rendiment escolar (sovint per manca de concentració o per no haver dormit tota la nit).
  • Deixar de banda activitats familiars, socials o d’oci.
  • Canvis en l’estat d’ànim com mal humor o irritabilitat si la conducta no es pot portar a terme.
  • Augment de conductes impredictibles.
  • Creixement progressiu del gast fet en tecnologia, per sobre de les seves possibilitats econòmiques.
  • Augment del secretisme relacionat amb el fet de connectar-se, jugar, xatejar, etc.

D’altres autors destaquen com a senyals d’alerta el malestar o canvi d’estat d’ànim quan la conducta no es pot portar a terme, i l’alleujament quan aquesta s’aconsegueix (pel que s’addueix a síndrome d’abstinència i posterior efecte de recompensa).

Cal recordar que les tecnologies cada vegada més conformen i condicionen la formació i la construcció que les persones fem de la nostra identitat.

La relació que s’ha establert entre els adolescents i la tecnologia ve intensificada per les característiques d’aquesta etapa del cicle vital, en què augmenta la influència de l’entorn social i la sensibilitat al moment. El dia a dia d’un adolescent a la nostra societat implica una convivència constant amb les noves tecnologies com a mitjà de comunicació que canalitza les seves relacions socials i els espais d’oci i entreteniment.

Segons Young (1999) davant la dependència a Internet, és important educar en el seu ús com a font d’informació i incorporar-lo en les metodologies d’estudi de l’adolescent, de manera que la xarxa sigui un espai de comunicació vinculat a la reflexió i al coneixement.

Pot passar sovint que en l’àmbit domèstic les valoracions que fan els adults sobre l’ús d’Internet siguin negatives (evidenciant problemes de relació educativa). Pel que creiem adequat que es pugui crear un bon ambient de comunicació que ajudi al procés de socialització de l’adolescent, facilitant-li referents adults sobre els avantatges i inconvenients d’utilitzar aquestes eines.


SobrePantalles.net

Granollers_Acció Preventiva sobre l’Ús de les Noves Tecnologies
Ajuntament de Granollers